T.5 Castilla y Catalunya en la Edad Media. Nivel de refuerzo.

"il.lustració"

etapa agrària

T.5 Castilla i Catalunya
a l'Edat Mitjana

nivell de reforç

Avaluació Inicial
Els orígens dels regnes cristians a la península ibèrica
Apunts. Exercicis.
L'evolució del territoris hispànics a la Baixa E. Mitjana
Apunts. Exercicis.
La crisi dels segles XIV-XV
Apunts. Exercicis

                 Tècniques d'estudi:
                 Normes per confeccionar un gràfic
                 La interpretació i l'elaboració d'un mapa històric
                La preparació de l'examen
                 El quadre sinòptic d'un text

Avaluació Inicial

Digues el que saps sobre:
visigots
francs
islam
musulmà
jueu
Al-Àndalus
Carlemany
La Marca Hispànica
A quina època històrica pertany l'Edat Mitjana?.
Quines civilitzacions coexistien en aquesta època al continent europeu?
Quin tipus d'economia, sistema social i polític correspon a aquesta etapa històrica?
Quin era el grup social majoritari?. Raona la resposta.
Fins quan va existir el regne visigot?. Per què?.
Defineix:

demografia
crisi de subsistències
guaret

Els orígens dels regnes cristians a la península ibèrica (Alta Edat Mitjana)

•Repassa i completa la informació sobre Al-Àndalus dins del tema de la civilització musulmana i també la informació sobre el sorgiment de la civilització europea a l'Alta Edat Mitjana (S.V-XII) dins del tema la civilització europea.

• I recorda que des d'ara estàs preparant l'examen d'aquest tema que, inevitablement, arrivarà algun dia.

• Exercicis:

Fes un esquema de l'economia, la societat i la cultura d'Al-Àndalus
Al-Àndalus era un estat independent?. Raona la resposta.
Relaciona les dates amb els fets següents:

Es pot considerar conquerida la península ibèrica
Creació de la Marca Hispànica
Arrivada a la península ibèrica de l’exèrcit musulmà
Abderraman I és el cap de l’Estat Omeia a Al-Àndalus

4. Explica la informació que et proporciona el mapa següent (consulta la tècnica d'estudi sobre
la interpretació i l'elaboració d'un mapa històric):

mapa

comerciante musulmán

•Estudieu els apunts següents i després llegiu en el llibre de text l'apartat sobre el sorgiment dels territoris cristians al nord de la península ibèrica a l'Alta Edad Mitjana i subratlleu la informació fonamental.

Apunts per estudiar:

El naixement dels comtats catalans

Recordem que, al 801, la contraofensiva franca de Carlemany conquereix una petita franja al nord-est peninsular que serà denominada la Marca Hispànica, l’origen de la Catalunya Vella. Aquest territori serà organitzat per Carlemany en 8 comtats seguint el sistema de vassallatje que hem estudiat. Els territoris al sud d’aquesta frontera van estar 400 anys sota domini musulmà, des d’on s’organitzaven expedicions de pillatge cap a la Marca (ràtzies). Més tard reberen el nom de Catalunya Nova. Els comtes eren funcionaris vitalicis, vassalls de Carlemany, que dirigien aquests comtats en representació de l’emperador. Amb els seus successors el procés polític de la marca va ser semblant a la de la resta de l’imperi carolingi, iniciant-se la feudalització a causa de la debilitat reial.
El procés d’independència dels comtats catalans respecte al rei francès l’inicia concretament el comte Guifré el Pelós (fundador del Casal de Barcelona), que va repoblar els territoris deshabitats. La possibilitat d’atacs musulmans va condicionar que en aquests primers temps la colonització de les terres de frontera, les planes interiors despoblades durant les ofensives dels segles VIII-IX, fos favorable a la creació d’un grup nombrós de camperols lliures petits propietaris (aloers). A la mort del comte Guifré (870), els seus fills es van repartir els dominis convertint el benefici en feu hereditari. Finalment, quan Almansur va saquejar Barcelona al 985, l'ajut franc, que s'havia sol·licitat, no va arribar, i el comte de Barcelona Borrell II reaccionà trencant els llaços de dependencia i per la seva part ja no es va considerar vassall del rei franc.

•Exercicis:

Els regnes i comtats cristians tenien les estructures pròpies d'altres territoris europeus a l'Alta Edat Mitjana, explica les seves característiques generals i assenyala les diferències.
Les característiques de les repoblacions de la vall del Duero i de les valls interiors de la Catalunya Vella són semblants. Explica en què va consistir la repoblació i les seves conseqüències.
A quin estament pertanyien els terratinents?
Quins grups socials pagaven impostos a l'esglèsia, al rei i al senyor en la societat medieval?

      dama medieval

L'evolució del territoris

a la Baixa Edat Mitjana

monje fabricando cerveza

• Estudia els apunts següents i després llegeix en el llibre l'evolució del territoris cristians a la Baixa Edat Mitjana durant l'època d'expansió.

Apunts per a estudiar

L’evolució econòmica i social a la Baixa Edat Mitjana (segles XI-XIII)

A partir del segle XI, coincidint amb l'expansió econòmica europea, els territoris cristians peninsulars viuen una època d'expansió demogràfica i econòmica. Augmenta la població, la superfície de conreu i s’introdueixen en algunes zones millores tecnològiques (eines de ferro, molins d’aigua) donant com a resultat l’augment de la producció agrària i dels preus i, lentament, el sorgiment del comerç i de les ciutats com a centres de la indústria gremial i de l’intercanvi. A més, l’expansió territorial progressa i es cobren impostos als regnes de Taifes (pàries) que permeten l’augment de la circulació monetària i estimulen l’activitat comercial i el creixement dels nous grups socials (mercaders i artesans). Com a la resta dels països europeus, els treballadors d’un mateix ofici van crear els gremis.

La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de cereal, però la ramaderia ovina que produïa llana de gran qualitat i es destinava a l’exportació (en gran part) o a la indústria tèxtil castellana, era molt important. El comerç de la llana es concentrava a Burgos i des d’allà anava als ports del Cantàbric cap a Flandes. Això va activar el comerç de les ciutats del Nord, on hi havia centres mercantils importants. A Catalunya, encara que l’activitat fonamental era l’agricultura, les draperies estaven esteses per tot arreu i la metal·lúrgia del ferro va ser l’altra important activitat artesanal. L'activitat comercial va tenir un fort impuls a partir del segle XII.

La relativament ràpida conquesta de noves terres, aprofitant la debilitat musulmana a partir del segle XI, va permetre l’increment del poder nobiliari i eclesiàstic ja que ara aquestes terres es van conquerir amb l’ajut dels exèrcits senyorials i no a base de repoblacions de pagesos lliures com a l’època anterior. Això farà disminuir el nombre de petits propietaris. Per altra part, l’evolució econòmica va suposar l’aparició de nous grups socials en l’estament no privilegiat, artesans i mercaders, formant la burgesia, que especialment a Catalunya seran un grup social important. Per altra banda, com a resultat de la conquesta, els regnes cristians no tenien una població homogènia. Hi coexistien tres grups: els cristians, que eren el grup majoritari i al que pertanyia la classe dominant, els musulmans (mudèjars), majoritàriament pagesos, que eren molt nombrosos en determinats territoris, i els jueus, que eren una minoria urbana molt activa dedicada preferentment al comerç, les finances, el funcionariat o l’artesania. Aquests grups vivien en barris separats, no es casaven entre ells i mantenien els costums propis. La societat continua sent, per tant, jerarquitzada estamental. Els canvis socials solament afecten a una petita minoria de la població –la burgesia- sense poder, de moment, tenir possibilitats d’ascensió social ( no tenen privilegis encara que l'alta burgesia s'enriqueix). Serà, no obstant, l’inici de la transició a una societat classista ja que per primera vegada hi ha rics que no han nascut nobles.

L’evolució política

Segons hem vist en analitzar l’evolució política dels estats europeus a la Baixa Edat mitjana, a llarg termini s'observa l’augment del poder monàrquic però amb certes oscil·lacions perquè no sempre els membres de la mateixa família real van mantenir aquest projecte polític i no sempre l’oposició nobiliària ho permetia. En resum, el sistema polític dels regnes europeus correspon a un Estat oligàrquic, de monarquia feudal, en el que el poder polític està repartit entre una minoria (els senyors feudals i el rei, com un senyor feudal més, a la que s’afegirà l’alta burgesia controlant el govern d’algunes ciutats), i en el que l'enfortiment del poder monàrquic que hem comentat suposa l’inici de la lenta transició política d’una monarquia feudal a una monarquia absoluta.

De la unió dels regnes de Castella i Lleó en va néixer la Corona de Castella al segle XIII amb el rei Fernando III qui, un cop derrotats els almohades, va tenir les mans lliures per reiniciar la Reconquesta del sud de la península que en pocs anys va conquerir extensos territoris. Al final del segle XIII només quedava a la Península un regne musulmà: el regne de Granada. La Corona de Castella era un únic Estat i la monarquía tenia uns poders més amplis (facultat de declarar la guerra, d’elaborar les lleis, de jutjar…) que a d’altres regnes hispànics. Les Corts de Castella i Lleó eren una assemblea consultiva, solament podien aprovar o negar els nous impostos sol·licitats pel monarca. La burgesia castellana era massa feble per poder ser una força política important, i tot dependrà, doncs, de la relació monarquia-senyors feudals. La reanudació de la Reconquesta, amb l'ocupació d'Extremadura, Murcia i gran part d'Andalucía, havia afavorit el poder del rei però també el de la noblesa i el clergat feudal, ja que una bona part del territori va ser repartit en forma de grans latifundis als nobles i als clergues que havien participat en les campanyes.

A Catalunya, l’increment del poder de la noblesa va permetre l’enfortiment de la feudalisme que farà que els vassalls del comte de Barcelona siguin cada vegada més independents (nobles i clergues) a la vegada que el mateix comte afermi la independència de Catalunya respecte al rei de França i es vagi imposant als altres comtes del principat. D'aquesta manera, Ramon Berenguer IV, conqueridor de Tortosa i Lleida al 1149 (la Catalunya Nova), al casar-se amb Peronella d’Aragó (1137), havia convertit el seu hereu en rei de la Corona d’Aragó (1151) [encara que no formaven un Estat unificat ja que cada regne mantenia les seves lleis, institucions, monedes i llengua pròpies]. De moment, l’aliança entre la monarquia, els privilegiats i la nova burgesia, a la que també interessava l’expansió territorial pels interessos mercantils, es va consolidar i donarà un nou impuls conqueridor a partir del segle XIII: Jaume I (El conqueridor) conquesta València, i inicia l’expansió pel Mediterrani amb la de Mallorca (1229), continuada per Pere el Gran (Sicília -1282-) i Jaume II (Sardenya, 1324). Ens trobem, doncs, amb una monarquia feudal plenament consolidada en la que les noves institucions [-les Corts catalanes (1283) assemblea que compartirà el poder legislatiu amb la monarquia, o la seva delegació permanent –la Diputació del General –la Generalitat-], no fan sinó confirmar el repartiment del poder polític entre el rei, els senyors feudals i l’alta burgesia (que controla el govern del municipi de Barcelona, és a dir, el Consell de Cent).

tejedora

vinatera

•Exercicis

Escolleix, entre els títols que tens a continuació, de què tracta cada paràgraf del apunts estudiats més amunt i escriu-lo en el marge de la dreta:

l'evolució social
l'evolució econòmica de Castella i de Catalunya
l'evolució política
el sorgiment de la Corona de Castilla
l'evolució econòmica general
tipus d'economia
el sorgiment de la Corona d'Aragó

Explica què va ser la Reconquesta.
Comenta quin tipus d'economia, quin tipus de societat i quin sistema politic hi havia en el regnes hispànics. Raona per què el consideres així.
Indica quines diferència hi havia entre l'economia i la societat castellana i la catalana.
Explica què eren la Generalitat i el Consell de Cent.
Què són les Corts i quina funció tenien a Catalunya i a Castella?. Qui les integraven?.
Analitza les diferències polítiques entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó
Digues si són veritat o fals les idees següents referents a la situació de Castilla o de Catalunya a la Baixa Edat Mitjana:
1. L'economia era agrària de subsistència.
2. El segle XIII va ser un segle en què es va aturar la Reconquesta per l'oposició nobiliària.
3. La societat no es diferenciava de la de la resta d'Europa.
4. Catalunya es va independitzar de Castella al segle X.
5. La unió de Catalunya i Aragó va suposar la creació d'un Estat únic.
6. Ampúries formava part de la Catalunya Nova.
7. La Corona de Castilla és la unió de Navarra, León i Castilla al segle XIII.
8. El baix clergat pertanyia al tercer estament.
9. A partir del segle XIII tota la població de Catalunya era cristiana.
10. Els monarques tenien tot el poder polític.

"il.lustració"

La crisi dels segles XIV-XV

• Estudieu els apunts següents i després torneu a llegir en el llibre l'evolució del territoris cristians a la Baixa Edat Mitjana durant l'època de la crisi dels segles XIV-XV .

joven sirvienta

Apunts per a estudiar

La crisi demogràfica, econòmica, social i política de finals de la Edat Mitjana també arriba als regnes hispànics si bé va afectar especialment a Catalunya. En el Principat, en efecte, assistirem durant els segles XIV-XV a una fortíssima crisi: demogràfica (descens de població) , econòmica (descens de producció agrària, manufactura i reducció del comerç) , social (lluites al camp entre pagesos i senyors i a la ciutat entre l’alta burgesia i la mà menor dels petits mercaders i els artesans) i política (guerres civils de la noblesa feudal contra la monarquia).
L’augment de les taxes de mortalitat, degut inicialment a rendiments agrícoles descendents, s’agreuja a partir del 1348 amb la Pesta Negra que provocarà freqüents epidèmies al llarg de quasi un segle amb la qual cosa el fort descens de la població i de la producció va ser permanent. L’abandonament de terres per la mort dels camperols o la fugida a les ciutats (masos rònecs) va provocar un fort descens de les rendes agrícoles i els senyors van reaccionar incrementant encara més els drets sobre els colons –especialment a la Catalunya Vella (recuperació dels mals usos, augment dels impostos)-. Aquesta situació provocarà des dels inicis del segle XV l’enfrontament sovint armat entre els pagesos de remença i els terratinents.
La crisi demogràfica va provocar un increment dels preus agrícoles i un descens de les exportacions. En conseqüència, va arribar la crisi industrial que va provocar un descontentament dels artesans que demanaven protecció contra les importacions cosa que no interessava als grans mercaders. La crisi comercial no es va fer esperar, agreujada per la competència de mercaders genovesos, venecians i castellans en el mediterrani, amb la disminució de viatges i vaixells. Encara que va haver enfrontaments entre aquests dos sectors de la població urbana, el descontentament popular es va desviar contra els jueus, als que acusaven de ser els culpables de les epidèmies per l’enverinament de les fonts, causant una massacra en els calls (1391) que suposarà la desaparició de la minoria jueva a Catalunya per l’assassinat dels jueus a mans del poble menut o per la seva forçada conversió al catolicisme (conversos).
La crisi política esdevindrà al segle XV quan el comte-rei intenti augmentar el poder reial. Això provocarà l’oposició de les Corts catalanes representades per la Generalitat. La guerra civil entre la monarquia (que va comptar amb l’ajuda d’una part de la noblesa) i la Generalitat va durar deu anys (1462-1472), mentre al camp els pagesos de remença lluiten contra els senyors. Finalment, Ferran el Catòlic, casat amb la reina Isabel de Castilla (1469), aconsegueix el triomf militar, però no el polític ja que es van mantenir tots els privilegis i, per tant, el poder de la Generalitat. El comte de Barcelona, rei d’Aragó i de València, continuaria sent, per tant, un rei feudal amb el poder limitat per les institucions que controlaven les forces feudals i l’alta burgesia. La unió amb la Corona de Castilla suposava la creació de la Monarquia Hispànica però era una unió exclusivament dinàstica ja que la Corona de Castilla i la Corona catalano-aragonesa es van mantenir separades per les fronteres, les monedes, les lleis, les institucions i un sistema polític que en el cas de Castilla s’orientava cap a la monarquia autoritària mentre que en cas de la Corona d’Aragó continuava sent, tal com s’ha dit, una monarquia feudal. Quant al problema del camp català, la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) intentava acontentar a uns i a altres: suposava la fi dels mals usos (previ pagament) i mantenia la resta de drets senyorials. Com a conseqüència, una part important de la pagesia catalana es convertiria en emfiteuta de fet o sigui, en arrendatària de la terra que conreava a perpetuïtat.
La crisi del segle XIV, que va afectar d’una manera molt profunda els regnes de la Corona d’Aragó, no va ser tan intensa a Castella. Tot i això, la Corona de Castella es va veure afectada per contínues rebel·lions nobiliàries i per guerres civils protagonitzades per una noblesa que volia imposar la seva voluntat al monarca i mantenir els privilegis socials i el poder polític de què gaudia. La nova dinastia dels Trastamara va estar en mans de l’alta noblesa i des de llavors va aconseguir molts privilegis i riqueses. Isabel, partidària d’enfortir el poder reial, es va enfrontar a la noblesa per accedir al tron (guerra civil 1474-1479), la seva victòria suposava poder portar a terme el projecte de recuperació i reforçament del poder monàrquic.

mercader

• Exercicis

1. Escriu de què tracta cada paràgraf del apunts estudiats sobre la crisi dels segles XIV-XV en el marge de la dreta.

2.Qüestions sobre el quadre de dades:

                              La població de Catalunya
                          anys          Nombre de focs
                        1365                 104.069
                        1378                 83.171
                          1479                 59.544

Feu un gràfic linial amb les dades de cronología i d'habitants.
Tenint en compte que els demògrafs calculen uns 4,5 habitants per foc, indiqueu quina població tenia Catalunya l'any 1378.
Feu la descripció del gràfic confeccionat.
Analitzeu les causes de l’evolució de la població catalana.

3. Feu el quadre sinòptic del text següent:

L’augment de les taxes de mortalitat, degut inicialment a rendiments agrícoles descendents, s’agreuja a partir del 1348 amb la Pesta Negra que provocarà freqüents epidèmies al llarg de quasi un segle amb la qual cosa el fort descens de la població i de la producció va ser permanent.

• Consulteu la correcció.

4. Per què diem que les Corts medievals no eren democràtiques?.

5. Qüestions sobre el document següent:

(...) Diumenge dia 6. Abans de l'hora de dinar l'egregi comte de Pallars, capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya, que havia estat nomenat per perseguir i castigar els malvats consellers del senyor rei i altres que anaven contra les llibertats del dit Principat, (...), assaltà i combaté la ciutat de Girona i hi entrà per la força de les armes, calant foc al portal dels Albadiners, i cremaren les portes i la torre, i per la força de les armes entraren a la ciutat fins a la muralla vella. I la senyora reina, amb els mals consellers que eren dins la dita ciutat, es van fer forts dins la muralla vella. I plagué a Déu que no hi morís sinó un home de peu de part del dit exercit i 10 en van sortir ferits.
El dimecres dia 9 el rei en Joan II d'Aragó, amb veu de pública crida, fou declarat enemic del Principat de Catalunya, i tots aquells que estiguin en la seva companyia o hi estaran d'ara endavant. (...)
Dijous dia 17. Corpus Christi.
(...) El divendres dia 23 el comte de Pallars partí de Girona. Batalla. Hi hagué un gran conflicte entre les gents d'armes del Principat de Catalunya, d'una part, i el rei Joan amb les seves gents de l'altra part. I aquesta diferencia es va produir per mantenir les llibertats i privilegis que el dit rei trencava amb els seus vassalls, i aquesta batalla va tenir lloc davant el castell de Rubinat, que és a Cumala, i hi morí molta gent, entre els quals hi mori un virtuós ciutadà de Barcelona anomenat Franci Setanti, i molts hi foren fets presoners. I Déu volgué que aquest dia obtingués la victoria el rei Joan i els seus. Lloat sigui Déu per tot.
Dietari de la Diputació del General de Catalunya, Juny 1462

Quin tipus de font és aquest document?

a) Situació en el temps i l'espai del fets que comenta el text. b) De què tracta?. c) Amb quin tema el relacioneu?

Explica qui era Joan II.

Segons el text, quina va ser la causa de l’enfrontament?.

)a) Quina és la postura de l’autor del text sobre els fets que descriu?.
b) Per què creus que pensava d’aquesta manera?

Quines conseqüències polítiques tindran els fets descrits?.

6. Qüestions sobre el quadre de dades:

                                                    La població dels regnes hispànics
                                                              cap al 1300                                        cap al 1480
          Catalunya                                           550.000                                                260.000
          Aragó                                                200.000                                                250.000
          València                                             200.000                                                250.000
          Mallorca                                              50.000                                                55.000
          Navarra                                               100.000                                                100.000
          Castella-Lleó                                      4.500.000                                             4.500.000

                              GARCIA DE CORTAZAR, J.A.: La época medieval. Madrid 1974, pág. 391

Feu un gràfic de barres amb les dades que proporciona el quadre.
Feu la descripció del gràfic.
Compareu les dades de Catalunya i Castella-Lleó i analitzeu les causes de les diferències.

7. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Hace ahora 600 años, a sangre y fuego, desaparecía para siempre la comunidad judía de Barcelona. (...) ¿Qué sucedió?. Dejemos que el propio Hasday Cresques nos lo acabe de describir en su carta a los judíos de Aviñón. Barcelonés ilustre y consejero real, Cresques (1345-1410) escribe desde Zaragoza, pues allí residía la corte en esos momentos:
            "(...)Aquel día (5 de agosto de 1391), el número de asesinatos llegó a unos 250. El resto de la comunidad huyó al castillo, y allí se refugió, pero los enemigos saquearon toda la judería y pegaron fuego en algunos lugares. Las autoridades municipales no tomaron parte; antes al contrario, procuraron salvarlos fuese como fuese, y los judíos fueron abastecidos de pan y agua, y se dispusieron a hacer justicia a los criminales.
            "Entonces se alzó una multitud del pueblo llano y mucha gente contra los honrados de la ciudad y atacaron a los judíos que había en el castillo con arcos y flechas y los hirieron y los destruyeron allí, en el castillo. Muchos santificaron el nombre de Dios, entre ellos mi hijo único, joven de veinte años, cordero inocente que he ofrecido en sacrificio. Tengo por justo el juicio de Dios y me consuelo con su buen destino y la dulzura de su suerte.
            "Fueron muchos los que se mataron entre sí, otros se tiraron del castillo y todavía no estaban a la mitad que ya eran troceados; otros salieron y santificaron el Nombre de Dios en la calle. Todo el resto cambió de religión."
            (...)El "call" barcelonés era por entonces un bullicioso y pujante barrio, con dos sinagogas, baños (en la confluencia de Banys Nous con Boquería), prestamistas (los cristianos tenían prohibido cobrar intereses por préstamos de dinero), comerciantes y artesanos de toda suerte, notarios, y, claro, poetas, matemáticos, filósofos, cirujanos, geógrafos, alquimistas...Algunos documentos oficiales catalanes de aquella época muestran emblemas hebraicos (...). El 5 de agosto de 1391, el pueblo llano irrumpió en las casas, incendió unas y saqueó las otras. A los judíos se les conminó a bautizarse: unos lo hacían, pero otros preferían matar a su mujer y a sus hijos pequeños antes que verlos bautizados. (...)Había en Barcelona entonces unos 4.000 judíos. La mayoría refugióse en el Castell Nou, junto a la actual calle del Call (de la casa número 5 de esa calle se ve aún el arranque que dibujaba el llamado Portal del Castell Nou). Las autoridades, dispuestas a mantener el orden público, detuvieron al día siguiente a veintiuno de los principales alborotadores, y los condenaron a muerte. Cuando iban a ser ejecutados, el pueblo se rebeló contra las autoridades al grito de "los majors volen destruir los menuts". La algarada se desvió al Castell Nou que fue asediado a tiro de ballesta. Al día siguiente, 8 de agosto, los judíos fueron allí agolpados, se rindieron y salieron para bautizarse.
            En el último momento, y ya dentro de las iglesias, algunos se resistieron todavía: fueron arrastrados a la calle y degollados. "La noche del 8 de agosto ya no quedaban judíos en Barcelona: la mayoría se habían bautizado voluntariamente y los recalcitrantes yacían en las calles, asesinados", explica el historiador Jaume Riera Sans (del Arxiu de la Corona d'Aragó). El pueblo llano se impuso al Consell de Cent y consiguió que aboliera los impuestos.
            Este fue el fin de los judíos barceloneses (ya no habrá judíos sino cristianos nuevos). A fines de año, en castigo, el rey Joan I hizo ahorcar a 22 hombres y repuso los impuestos. Incluso intentó rehacer el "call",(...), pero los propios judíos desistieron. Hay que recordar que los judíos estaban bajo protección real. Los judíos eran, exactamente, propiedad del rey. Por eso algunos descontentos sociales se encauzaban contra ellos: atacarlos era presionar al poder. Unanse las envidias por la riqueza y el ascendiente en la corte de algunos de ellos y únanse las ardientes prédicas de dominicos y franciscanos con miras a los tiempos apocalípticos que se avecinaban (el fin de siglo estaba cerca), y sólo faltará prender la mecha.
                                                                       LA VANGUARDIA, 5 de agosto de 1991

1. On van ocòrrer els fets que es relaten en aquest article?
2. Quines circumstàncies històriques hi havia a Catalunya en aquella època?
3. Els fets que van passar el 5 de agost de 1391 són explicats per dues persones. Identifica-les i indica
    els paràgrafs on es dóna aquesta explicació. Aquestes persones coincideixen en la relació dels fets?.
4. Explica el que sàpigues d'Hesday Cresques i indica les professions dels jueus.
5. A quin estament pertanyien els atacants dels jueus?. A quin grup social?.
6. Qui eren "los honrados"?. Comenta aquesta frase: "los majors volen destruir los menuts".
7. Quina era la postura dels representants municipals? i de la monarquia?
8. Els objectius dels atacants dels jueus eren exclusivament racistes?.
9. Quines conseqüències van tenir els atacs?

En acabar podeu veure l'episodi La Pesta Negra i respondre el qüestionari.

8. Ves a:

http://www.e-dona.cat/Caty-Gonzalez/SEGUNDO%20ESO/T5%20cataluna_castilla/nivell%20reforc/1%20castilla_catalunya_nr.html, observa el mapa conceptual que està a l'apartat 8 dels exercicis sobre la crisi dels segles XIV-XV, i fes un esquema en claus de la informació que proporciona.

Exercici de repàs

Defineix:

crisi econòmica
alouer
senyor feudal
delme
Reconquesta
gremi
jueu

Posa una creu en la idea que consideris correcta:
a La Marca Hispànica era un Estat carolingi.

Copia i completa la taula següent sobre les següents institucions polítiques de Catalunya:

	Les Corts	La Generalitat	El Consell de Cent
Quan es va crear
Funció
Integrants
Com s’accedeix al càrrec

campesina

Tècnica d’estudi:
L'elaboració d'un gràfic

Procés:
a) Per l'elaboració d'un gràfic, és a dir, la representació gràfica d'un sèrie de dades, dibuixarem primerament els dos eixos de coordenades: un de vertical i un d'horitzontal. Utilitzarem paper mil.limetrat o quadriculat i l'ajut d'un regle.
b) En els eixos situarem les divisions necessàries per tal d'abastar tots els valors a representar (prèviament calcularem, doncs, l'espai que ens pot ocupar fitxant-nos en els valors màxims); si una de les constants es refereix a unitats de temps, acostuma a representar-se en l'eix horitzontal. Cal tenir en compte les unitats que s'han fet servir, i indicar-les.
c) Anirem cap a la dreta tantes unitats com indica una de les constants a representar i cap amunt tantes unitats com indica l'altra. Arribarem a un punt corresponent a cadascun dels eixos el qual senyalarem. Operarem de la mateixa manera amb cada parell de punts.
d) Unirem tots els punts mitjançant petits segments rectilinis; obtendren així el que es diu un gràfic linial.
e) També podem fer servir rectangles, tots ells d'igual base. En aquest cas es tracta d'un gràfic de barres.

Tècnica d’estudi
La preparació d'un examen

què cal fer per preparar un examen
procès	llista de normes a seguir	quan	on
1 recollir informació	-prestar atenció a classe - comprendre la informació -prendre apunts -organitzar-los -memoritzar la informació	des de que comença el tema	-a l'aula " " -a casa
2 rcordar-la	1-estudiar el llibre de text 2-consultar dubtes 3-fer els deures 4-fer repassos freqüents 5-fer el repàs final 6-dormir bé (unes 8 hores) 7-esmorzar 8-fer exerccis de relaxació	.1,2,3 i 4 des de que comença el tema 5-un o dos dies abans de l'examen 6-sempre ( i també la nit anterior) 7- sempre (i també el dia de l'examen) 8-el dia de l'examen	-a casa o l'aula

Tècnica d'estudi:

la interpretació i l'elaboració d'un mapa històric

Un mapa és una manera de representar en una superficie petita i plana un espai molt gran de la superficie terrestre. El que primerament ens interessa es aprendre com s'interpreta un mapa històric, és a dir, comprendre la informació que ens dóna per després saber elaborar un, és a dir, comunicar informació a través d'un mapa.

normes a seguir per a la interpretació de mapes històrics

1. Adonar-nos què vol representar (mapa polític, econòmic,...)
2.Tenir en compte com ho representa. És a dir, quins recursos utilitza per fer-ho. Per exemple, en alguns mapes ens poden trobar l'escala, que ens donarà una idea de les dimensions reals a què es refereix el mapa. En altres hem de conèixer el significat dels signes convencionals que serveixen per representar dades d'interès (com colors, ratlles...), a través d'un escrit explicatiu anotat al marge que es diu llegenda.

Acostuma a estar indicada en el marge inferior. Per exemple, l'Escala 1: 5000000, vol dir la proporció que guarda una unitat del mapa en relació a cinc milions d'unitats en la realitat (tant si parlem de cm., com de m. o de Km.).

normes a seguir per a l'elaboració de mapes històrics

En un mapa històric es relacionen sempre tres dades. Les dues primeres són: l'espai, és a dir, on va passar un determinat fet històric, i el temps, és a dir, quan va passar. La tercera és el determinat fet històric al qual es refereix el mapa en concret. Per exemple: el territori (espai) ocupat per la civilització musulmana (fet històric), al segle XI (temps). Qualsevol variació en l'exactitut d'alguna d'aquestes dades pot falsejar completament la informació que donem.

La representació geogràfica d'un fet històric suposa:

Tenir un mapa de l'espai corresponent i senyalitzar clarament el contorn de l'àrea geogràfica que ens interessa treballar.
A continuació, haurem d'indicar el nom amb el qual es coneixien antigament els territoris que hi havia en aquesta àrea geogràfica. O sigui, convertir-lo en un mapa polític amb les fronteres que, cronològicament, corresponguin a l'època que estem treballant.
Comprovar que el mapa que hem elaborat informa de tot allò que voliem. Una manera de fer-ho és veure si correspon al títol que haurem posat: aquest ha de reflectir la situació històrica a què ens referim, en un temps determinat (cronologia) i correspondre a l'àrea geogràfica seleccionada (espai).

•Exercici
Com a pràctica, us proposem fer un mapa històric de les civilitzacions mediterrànies (musulmana, europea i bizantina) al segle XI, utilitzant el mapa que teniu a continuació (l'heu de copiar a la llibreta).

mapa mut del perfil de les costes dels mediterrani

Podeu comprovar què tal l'heu fet clicant aquí.

Tècnica d’estudi:
El quadre sinòptic d'un text.

Normes per fer el quadre sinòptic d'un text:

La comprensió del text, ja que no es pot pretendre fer la sinopsi d'un text si no s'ha comprés.
L'elaboració del quadre sinóptic: s'han d'escriure cadascuna de les idees del text, en el mateix ordre que les planteja l'autor, indicant la relació que estableix entre elles utilitzant els signes que hem acordat: per expressar una relació causa-conseqüència entre dues idees utilitzarem aquest signe (una fletxa) i sempre situarem la idea-causa abans de la fletxa i la punta de la fletxa sempre indicarà la idea-conseqüència. Si volem indicar que dues idees són equivalents o que es corresponen les unirem amb una línea recta . El signe d'oposició (linea recta creuada de dalt a baix per una altra), en canvi, és més restrictiu i no es fa servir tan sovint; l'haureu d'utilitzar amb més compte. El podeu utilitzar per expressar una exclusió (quan un fet es dóna no pot donar-se l'oposat), o una oposició de característiques o d'interessos.

                                                                Caty González Torrijos:Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar?

Tornar al guió del T.5 Tornar a l'índex de Segon